Generalment vivim
el dia a dia amb força desconnexió de nosaltres mateixos. Una desconnexió que
es manifesta per un baix contacte amb lo corporal (sensacions, tensions,
cansament...) i un taponar tot allò procedent del món emocional (alegries,
tristeses, ràbies...). És un silenci provocat, quasi bé obligat, que permet una
experiència més rutinària però alhora més estable i constant. La desconnexió es
converteix, sovint, en una eina per anar fent o anar tirant, encara que, no
obstant, va guanyant terreny i acaba esdevenint una anul·lació de nosaltres
mateixos i de la nostra pròpia vida, tant pel que fa als nostres desitjos, com
també a tot allò que volem amagar.
A mesura que
aquesta estratègia de desconnexió passa a ser la resposta automàtica a tots els
reptes que comporta la vida quotidiana, la persona, com una flor sense rec, es
va pansint i minva la seva vitalitat. El procés de desvitalització comporta, de
retruc, una reducció de la autoestima, de la capacitat d’elecció, de la
sensació de llibertat, etc., i no fem altra cosa que accelerar el camí de
desconnexió.
Per altra banda,
aquesta desconnexió o bé es pot manifestar com a forma depressiva, minvant la
persona la pròpia esfera de decisió i capacitació, o bé, accelerant els ritmes
vitals, en ansietat, amb la finalitat de distreure’s
de tot allò que, de moment, no pot sostenir.
Tenint en compte
que aquest és un sentir generalitzat, repetitiu i que acaba generant molta
frustració, et proposen un taller que et permeti il·luminar aquests àmbits. Un
espai per poder dedicar-te a tornar a contactar amb tu mateix a través de la
respiració, un temps per preguntar-te on pares, què vols i què no i a través
d’una mirada més atenta, conscient i respectuosa poder contactar amb el teu
sentir.
