La identitat és tot aquell conjunt de característiques que fem nostres, amb la idea de poder assolir una idea de nosaltres mateixos sòlida, constant en el temps i estimable per l’entorn. La conformen la nostra manera de vestir, el nostre grup social, les idees que professem, les respostes que generem davant les eleccions...
La identitat esdevé així un port per guarir-nos de la fragilitat del món, és una bandera que ens aporta un sentit, una direcció i una finalitat. Sovint la vivim com un oasi i es genera per una experiència formada, principalment, per la cosmovisió familiar.
En la nostra identitat, per poc que furguem, hi trobem els anhels i les frustracions paternes, convertint-nos nosaltres mateixos en una nova generació obligada a assolir fites no qüestionades.
Com m’identifico em permet moure’m pel camp moral, donant-me les coordenades del bo i dolent, sense haver-me de preguntar el seu sentit ni, tampoc, poder aprofitar aquests petits reptes per a créixer amb una elecció més personal.
La meva identitat, per mostrar algun exemple més, em permet generar un espai social similar a les pautes amb què m’identifico.
Finalment, la identitat es converteix en un cercle cada cop més petit i més conegut, sense espai per una resposta més lliure, menys coaccionada per l’entorn i més fresca.
L’actitud és un posicionament en el món, no una resposta. L’actitud demana una mirada atenta, d’observador, cap a la nostra manera automàtica, identitària, de viure. Pivota, principalment, en l’atenció mediata sobre els tres àmbits que formen l’estar de la persona: el físic, l’emocional i el mental. Mentre que normalment ens identifiquem amb un únic àmbit, al que deleguem, sense qüestionar, totes les respostes, l’actitud funciona com un director d’orquestra, atenta a les necessitats canviants i obertes de totes tres dimensions. Per tant, no viu pendent d’un marc normatiu (la identitat) que li marca què ha de fer, sinó que s’obra al present per a escoltar-ho.
Avui, l’opció de l'actitud atenta demana molta valentia. La valentia d’anar sol, fidel a un mateix, en un context on manquen els estels però s’obren camins per a una emancipació i maduresa més vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada